Fa uns dies, a rel d'una enquesta interna de la Fundació per a fer una diagnosi sobre la comunicació interna i externa i la proposta de millores, em van demanar si volia dir la meva.
Bé, sempre és difícil, des de fora de l'estructura, xerrar sobre el tema de la comunicació. La opinió que exposaré, és més o manco la que he passat a VDB per si creuen que és útil. És feta a nivell personal. És una valoració de certs aspectes que per una via o altra m'arriba i que, més que contestar el qüestionari en qüestió, s'hauria de posar en altres comentaris.
Abans de començar crec que cal aclarir alguns punts. L'opinió és fruit del que l'experiència m'ha mostrat ja que he participat en les reunions de treball per a la constitució de la Fundació. Particip en una entitat de la qual un membre n'és membre de la Junta Executiva. He llegit bastants dels documents i col·laborat en donar opinió al mateixos així com també he tingut accés a la majoria de les actes de la JD; i fins fa poc, era una de les persones que gestionava el correu electrònic que disposa l'entitat en qüestió.
Dit açò, el resultat-opinió és que no record cap cas en que la Fundació hagi enviat una informació que no fos estrictament necessària o que no en tingués algun interès directe. És com si les entitats no fossin fundació. De fet, consta en acta, i no he llegit que s'hagi modificat el criteri, fins i tots els membres de la JD quan volen informació l'han de demanar i aquesta, la JD, decidirà si és adient el que la tengui o no (?).
És com si la Fundació fos una estructura que està per damunt de tot, dirigit per no sé ben bé quin òrgan, i que donar informació, és un problema (de poder?). En tost de ser una estructura que alimenta d'informació a tots els que estan baix el seu paraigua, tan persones com entitats. Ja sé que algunes informacions poden ser delicades i per tan, tenc clar que no tot és públic, però quan manco coses hi hagi d'aquestes, millor.
De fet, ni siquiera s'envia els comunicats de premsa i/o anuncis a les entitats. Com si aquestes no fossin de la Fundació o com si no importés si aquestes coneixen o no aquesta informació. Per posar un exemple les convocatòries de places laborals, que surten pel diari però no s'envien a les entitats.
Les actes s'envien (o enviaven) quan estan aprovades. Açò fa que quan un rep la informació aquesta ja te uns mesos. De fet, i per comentaris d'algun membre de la JD, ni els membres de la mateixa tenen la informació necessària.
Des de la nostra associació hem demanat tenir informació sobre els projectes on es demana ajuda, dels ordres del dia de qualsevol reunió (JD, patronat, comissions de treball..), etc. tot perquè aquesta informació pot ajudar a crear noves inquietuds, a copiar i assumir les parts que ens poden ajudar a millorar el que feim, a poder opinar abans de que els fets siguin consumats, a sentir-nos que som membres actius de la Fundació i que la nostra opinió comte, etc.
L'opinió que m'ha quedat després de tot el procés és que hi ha por -i no sé per què- a donar informació i també que, possiblement, no els interessen -tampoc sabria dir a qui- els que demanen informació.
22 de maig del 2009
18 d’abril del 2009
Límits
En Mateu m'ha fet arribar un d'aquells videos que corren per Internet que o bé et posen els pels de punta o bé, et treuen les llàgrimes o bé, et planteges el perquè de tot plegat. Ja l'havia vist però m'ha tornat impactar. Vos deix el vincle per si algú no l'ha vist. ( http://mail.google.com/mail/?ui=2&ik=12dd39da30&view=att&th=120b5fd70b1fad9f&attid=0.1&disp=attd&zw )
També, ahir, sortia una noticia al diari Menorca sobre la supervivència d'Asinpros i de l'incompliment de compromisos per part de l'Administració insular. Ve a dir que des de la constitució de la Fundació per a l'atenció de persones amb discapacitat, que Asinpros no va voler entrar a formar part, està tenint falta de col·laboració per part del CIM en quan a la derivació d'usuaris, de rescissió de contractes amb el centre especial de treball Cap de Llevant, en el lliurament de subvencions.. i que el conjunt fa perillar la continuïtat de l'entitat.
No tenc prou informació ni som ningú per emetre cap judici però vull aportar, amb el que sé, la meva opinió. Personalment crec que Asinpros havia d'haver entrat en la Fundació. Hi ho crec amb tots els peros del món. I crec què, sí ho hagués fet, alguna cosa seria diferent.
El procés de constitució de la Fundació va ser laboriós. Hi vaig participar, com a membre de VDB, en totes les reunions que ens van convidar manco a una. A la propera, en arribar, vaig tenir al manco fins a tres comentaris que més o manco serien així: "la reunió passada la vam acabar molt prest.." Era com una crida a que es faci la Fundació, acabem amb aquest rollo i a casa. Però jo volia saber el perquè de les coses i, a més, estava clar que no totes les postures eren les mateixes. Ajuntar esforços és important, però no de qualsevol manera ni en qualsevol condició. Crec que Asinpros no va veure clar la segona part de l'anterior frase. Jo tampoc.
De fet, mentre es produïa el debat vaig comentar alguna vegada -en petit comitè, clar- que tenia una sensació de que havia llegit el que estava passant a través d'Asimov. Sí, havia llegit Fundación, una novel·la futurista en que la necessitat fa que les comunitats s'ajuntin per a aconseguir un futur més estable. El que passa, com tenc la impressió -que segur no és així-, és que la següent novel·la va ser "Fundación e imperio". Ho sigui, que des d'una estructura teòricament correcte la praxis la reconverteix en un problema a la participació, a la llibertat d'opinió, a.. Com és normal, no va acabar aquí la saga. "Los límites de la Fundación" acabaria però, aquesta valoració. No hi ha límits! Tot és Fundació.
La Fundació pot treballar de moltes maneres, de la que en trii en sortirà un resultat, una manera de fer, però de possibilitats, n'hi ha tantes com es vulgui. Des de VDB vam discutir molt el conveni d'adhesió -que de fet no havia aprovat ningú-. Quan ens el van passar ja l'havien signat un parell d'entitats i aquest era, crec recordar, el punt més fort per a la seva defensa. De tot el que vam dir, res va ser escoltat. Ho ets o no ets. VDB va tardar més d'un any en signar aquest conveni d'adhesió. Entenc però, i molt, que Asinpros tengui molts més dubtes.
Per acabar un exemple. VDB i CIM signaven des de fa uns quants anys un conveni per a la promoció de l'esport adaptat. Es suposa que funcionava ja que es repetia any rera any. Enguany no es signa. El conveni el signara el CIM i la Fundació. La Fundació no s'ha reunit cap vegada amb VDB per explicar el perquè s'ha de fer així, per què és millor fer-ho així -el CIM tampoc-. Al final, tot serà igual (?), diuen -esper que sí-. Però l'esforç que ha significat que es faci d'aquesta manera no ha estat gratuït. No sé quantes reunions s'han fet però sí que unes quantes i des de fa al manco un any. Un esforç que es podria haver dedicat a altres tasques sobre tot, si al final no hi ha d'haver cap diferència.
De vegades am deman, com diuen les males llengües, sí es ver que la Fundació ja ha costat el canvi de càrrec a un polític.
També, ahir, sortia una noticia al diari Menorca sobre la supervivència d'Asinpros i de l'incompliment de compromisos per part de l'Administració insular. Ve a dir que des de la constitució de la Fundació per a l'atenció de persones amb discapacitat, que Asinpros no va voler entrar a formar part, està tenint falta de col·laboració per part del CIM en quan a la derivació d'usuaris, de rescissió de contractes amb el centre especial de treball Cap de Llevant, en el lliurament de subvencions.. i que el conjunt fa perillar la continuïtat de l'entitat.
No tenc prou informació ni som ningú per emetre cap judici però vull aportar, amb el que sé, la meva opinió. Personalment crec que Asinpros havia d'haver entrat en la Fundació. Hi ho crec amb tots els peros del món. I crec què, sí ho hagués fet, alguna cosa seria diferent.
El procés de constitució de la Fundació va ser laboriós. Hi vaig participar, com a membre de VDB, en totes les reunions que ens van convidar manco a una. A la propera, en arribar, vaig tenir al manco fins a tres comentaris que més o manco serien així: "la reunió passada la vam acabar molt prest.." Era com una crida a que es faci la Fundació, acabem amb aquest rollo i a casa. Però jo volia saber el perquè de les coses i, a més, estava clar que no totes les postures eren les mateixes. Ajuntar esforços és important, però no de qualsevol manera ni en qualsevol condició. Crec que Asinpros no va veure clar la segona part de l'anterior frase. Jo tampoc.
De fet, mentre es produïa el debat vaig comentar alguna vegada -en petit comitè, clar- que tenia una sensació de que havia llegit el que estava passant a través d'Asimov. Sí, havia llegit Fundación, una novel·la futurista en que la necessitat fa que les comunitats s'ajuntin per a aconseguir un futur més estable. El que passa, com tenc la impressió -que segur no és així-, és que la següent novel·la va ser "Fundación e imperio". Ho sigui, que des d'una estructura teòricament correcte la praxis la reconverteix en un problema a la participació, a la llibertat d'opinió, a.. Com és normal, no va acabar aquí la saga. "Los límites de la Fundación" acabaria però, aquesta valoració. No hi ha límits! Tot és Fundació.
La Fundació pot treballar de moltes maneres, de la que en trii en sortirà un resultat, una manera de fer, però de possibilitats, n'hi ha tantes com es vulgui. Des de VDB vam discutir molt el conveni d'adhesió -que de fet no havia aprovat ningú-. Quan ens el van passar ja l'havien signat un parell d'entitats i aquest era, crec recordar, el punt més fort per a la seva defensa. De tot el que vam dir, res va ser escoltat. Ho ets o no ets. VDB va tardar més d'un any en signar aquest conveni d'adhesió. Entenc però, i molt, que Asinpros tengui molts més dubtes.
Per acabar un exemple. VDB i CIM signaven des de fa uns quants anys un conveni per a la promoció de l'esport adaptat. Es suposa que funcionava ja que es repetia any rera any. Enguany no es signa. El conveni el signara el CIM i la Fundació. La Fundació no s'ha reunit cap vegada amb VDB per explicar el perquè s'ha de fer així, per què és millor fer-ho així -el CIM tampoc-. Al final, tot serà igual (?), diuen -esper que sí-. Però l'esforç que ha significat que es faci d'aquesta manera no ha estat gratuït. No sé quantes reunions s'han fet però sí que unes quantes i des de fa al manco un any. Un esforç que es podria haver dedicat a altres tasques sobre tot, si al final no hi ha d'haver cap diferència.
De vegades am deman, com diuen les males llengües, sí es ver que la Fundació ja ha costat el canvi de càrrec a un polític.
3 d’abril del 2009
Revista núm 2
Fa uns dies va caure en les meves mans el darrer número de la revista JO també.
Matèria pel bloc, vaig pensar. Amb la primera follejada vaig veure que no deia res de VDB. És un efecte reflex per qüestions de simpatia.
He de tornar especificar que el que escric és producte d'una primera impressió rebuda per la informació que hi trob. No és un anàlisi. Les opinions exposades poden modificar-se, sense cap problema, si algú dona resposta als dubtes o amplia la informació.
L'editorial em contesta la primera qüestió. És VDB qui ha de remetre la informació a la revista. Bé, és una possibilitat. Així i tot dins la revista hi podria haver una agenda de les activitats de les que es te informació, de fet en surt un cartell d'una. El calendari d'activitats de VDB, i supòs que la d'altres associacions, sí el te la Fundació. Segur que valdria la pena donar ressò al manco de les activitats obertes al públic.
Bé, una anècdota. El que importa és el tema, la inserció laboral.
No és que tengui moltes coses a dir, o més ben dit, moltes ganes de pensar i escriure, ja que només el títol dona per molt: Treballar amb igualtat de condicions per a la plena integració.
Personalment en tenc dubtes de sí no complicam més del necessari la vida a aquestes persones que intentam integrar. Pot ser què, com generalment es parla en general però a la pràctica el que veig és personal, no sempre sé quadrar la intencionalitat global amb l'interès i possibilitats individual.Però ja m'està bé que hi hagi programes i que tengui els meus dubtes.
El que no he entès gens és que es parla només, crec, des d'una perspectiva parcial. Surt el que fa la Fundació. Normal. És qui edita la revista i a més treballa amb diferents programes sobre aquesta temàtica. També surt, i no sé ben bé el perquè, el moviment associatiu Coordinadora-Federació Balear de Persones amb Discapacitat. Desconec que fa a Menorca aquest moviment tot i que hi ha diverses associacions que també ho son de la Fundació. VDB també en va ser membre d'aquesta associació, però no va anar bé. Però, per tornar al tema, he trobat a faltar una referència a una associació de Menorca, he trobat a faltar un comentari a una part de les possibilitats que hi ha a Menorca per a la inserció laboral. He trobat a faltar alguna comentari sobre l'entitat més veterana amb treball amb persones amb discapacitat de Menorca.
No sé quin és el motiu. Potser algú pensa que si no se'n parla, no existeix. Esper anar equivocat. La Fundació i Asinpros estan condemnades a fer feina plegats. S'han d'entendre. I cap ha de voler estar per damunt de l'altra. Aquesta no és la guerra. Asinpros és una entitat privada i farà el que cregui convenient. La Fundació no pot entrar en aquest joc.
Matèria pel bloc, vaig pensar. Amb la primera follejada vaig veure que no deia res de VDB. És un efecte reflex per qüestions de simpatia.
He de tornar especificar que el que escric és producte d'una primera impressió rebuda per la informació que hi trob. No és un anàlisi. Les opinions exposades poden modificar-se, sense cap problema, si algú dona resposta als dubtes o amplia la informació.
L'editorial em contesta la primera qüestió. És VDB qui ha de remetre la informació a la revista. Bé, és una possibilitat. Així i tot dins la revista hi podria haver una agenda de les activitats de les que es te informació, de fet en surt un cartell d'una. El calendari d'activitats de VDB, i supòs que la d'altres associacions, sí el te la Fundació. Segur que valdria la pena donar ressò al manco de les activitats obertes al públic.
Bé, una anècdota. El que importa és el tema, la inserció laboral.
No és que tengui moltes coses a dir, o més ben dit, moltes ganes de pensar i escriure, ja que només el títol dona per molt: Treballar amb igualtat de condicions per a la plena integració.
Personalment en tenc dubtes de sí no complicam més del necessari la vida a aquestes persones que intentam integrar. Pot ser què, com generalment es parla en general però a la pràctica el que veig és personal, no sempre sé quadrar la intencionalitat global amb l'interès i possibilitats individual.Però ja m'està bé que hi hagi programes i que tengui els meus dubtes.
El que no he entès gens és que es parla només, crec, des d'una perspectiva parcial. Surt el que fa la Fundació. Normal. És qui edita la revista i a més treballa amb diferents programes sobre aquesta temàtica. També surt, i no sé ben bé el perquè, el moviment associatiu Coordinadora-Federació Balear de Persones amb Discapacitat. Desconec que fa a Menorca aquest moviment tot i que hi ha diverses associacions que també ho son de la Fundació. VDB també en va ser membre d'aquesta associació, però no va anar bé. Però, per tornar al tema, he trobat a faltar una referència a una associació de Menorca, he trobat a faltar un comentari a una part de les possibilitats que hi ha a Menorca per a la inserció laboral. He trobat a faltar alguna comentari sobre l'entitat més veterana amb treball amb persones amb discapacitat de Menorca.
No sé quin és el motiu. Potser algú pensa que si no se'n parla, no existeix. Esper anar equivocat. La Fundació i Asinpros estan condemnades a fer feina plegats. S'han d'entendre. I cap ha de voler estar per damunt de l'altra. Aquesta no és la guerra. Asinpros és una entitat privada i farà el que cregui convenient. La Fundació no pot entrar en aquest joc.
2 d’abril del 2009
Organs de govern
He tingut l'ocasió de llegir un document de feina sobre les funcions d'un patronat i de la direcció general d'una fundació que m'ha fet pensar ja què, en algunes parts, em veia com en un mirall.
Pot ser no estaria malament el penjar el dit document en un lloc accessible per als possibles interessants. Per la meva part exposaré el que m'ha fet pensar.
En un apartat parla dels patronats tipus. Normalment quan és així podem trobar-nos en opcions mixtes i crec que és el cas. Per una part parla del patronat representatiu, on els seus membres ho son representant una zona d'influència de la fundació. El considera poc involucrat, se'l consulta poc i és encara menys informat. Per altra part hi ha el patronat líder, integrat per persones involucrades en la marxa de la fundació amb un equip de professionals per a l'activitat diària. Aquest seria el perfil d'un patronat d'una fundació madura.
El que és clar és que la Fundació te un patronat representatiu ja que el conformen membres de totes les organitzacions que s'han integrat a la mateixa però, a la vegada, al manco amb una part, estan involucrades en la marxa de la fundació marcant el rumb i vetllant pel compliment dels objectius fundacionals.
Personalment i per les informacions que he anat replegant des de comentaris fins amb la participació en reunions de treball crec que hi ha diverses qüestions a millorar. Tot i que aquest document pot oferir llum, n'hi ha d'altres que no els tracta.
En primer lloc el patronat és representatiu ja que els seus patrons o son per elecció de cadascuna de les entitats que en formen part. Això vol dir que el patró representa a l'entitat i açò també pot voler dir que aquest patró pot voler tenir a aquesta entitat implicada en la fundació. Fins hores d'ara açò no s'ha entès. El patronat funciona -opinió personal- com si no tinguessin res a veure amb les entitats que en formen part. Quan es demana informació pareix que tot son problemes. La informació, sí és el cas, es donarà quan el patronat tengui pres l'acord. No sé quin problema hi ha en que tot pugui ser públic. Consta en acta que quan un patró vulgui una informació la demanarà per escrit i que, l'òrgan executiu, decidirà si se'l dona o no (?). Desconec si ja funciona de manera diferent.
Vull dir que quan una entitat és de segon nivell -entitat d'entitats- i volem que aquestes s'impliquin, l'estructura, la gestió de la informació, etc. ha de ser àgil i transparent.
Potser que en els primers moments, quan s'obren tots els fronts, aquesta manera de funcionar sembli que retarda les coses, però, aquest perill queda àmpliament superat per la implicació de les entitats com a tals en la gestió i futur de la mateixa. -No vull pensar que a algú, açò no l'interessa-.
També not a faltar els sistemes de participació sobre moltes qüestions. Plans estratègics, comissions de treball, etc. De fet, quan VDB va aprovar la seva integració a la FUN em va nomenar representant a la comissió assessora. Ja fa d'açò uns quant anys. Mai he tingut una convocatòria a aquesta o altre comissió. Per cert que hi ha que cercar una altra persona per aquest afer.
Sí no ho tenc mal entès, hi ha alguna comissió que s'ha reunit alguna vegada, pens que la de barreres arquitectòniques, no és segur. No sé qui la forma. No he vist mai una convocatòria. No sé qui hi participa ni per a que. He de dir que fins no fa molt de temps n'era una de les persones que rebia els correus electrònics de VDB i per tant n'estava al dia de moltes coses. Vull dir amb aquest exemple que crec que s'han d'obrir les portes a la societat. Que una fundació pública necessita ser més transparent tant per que fa a la participació com a la informació.
Possiblement no tots els membres del patronat, ni les entitats, tenen interès en ser més, en fer més, però açò ha de ser voluntat d'elles. El que s'ha d'afavorir és que puguin ser i estar.
És clar que per dur endavant un projecte d'aquest es necessita d'un bon equip de professionals. També em sembla correcte el que diu el document de que han de ser persones diferents qui liderin el patronat i la gestió, però que hi ha d'haver una gran coordinació. No tenc clar que açò passi, al manco prou.
Com anècdota, quan la FUN va convocar les places pels coordinadors d'àrea, vaig demanar les condicions econòmiques per a saber -qui sap- si podia interessar, per jo o per altres. No me la van donar! Ho havia demanat per correu electrònic i la petició no era oficial!!
Pot ser no estaria malament el penjar el dit document en un lloc accessible per als possibles interessants. Per la meva part exposaré el que m'ha fet pensar.
En un apartat parla dels patronats tipus. Normalment quan és així podem trobar-nos en opcions mixtes i crec que és el cas. Per una part parla del patronat representatiu, on els seus membres ho son representant una zona d'influència de la fundació. El considera poc involucrat, se'l consulta poc i és encara menys informat. Per altra part hi ha el patronat líder, integrat per persones involucrades en la marxa de la fundació amb un equip de professionals per a l'activitat diària. Aquest seria el perfil d'un patronat d'una fundació madura.
El que és clar és que la Fundació te un patronat representatiu ja que el conformen membres de totes les organitzacions que s'han integrat a la mateixa però, a la vegada, al manco amb una part, estan involucrades en la marxa de la fundació marcant el rumb i vetllant pel compliment dels objectius fundacionals.
Personalment i per les informacions que he anat replegant des de comentaris fins amb la participació en reunions de treball crec que hi ha diverses qüestions a millorar. Tot i que aquest document pot oferir llum, n'hi ha d'altres que no els tracta.
En primer lloc el patronat és representatiu ja que els seus patrons o son per elecció de cadascuna de les entitats que en formen part. Això vol dir que el patró representa a l'entitat i açò també pot voler dir que aquest patró pot voler tenir a aquesta entitat implicada en la fundació. Fins hores d'ara açò no s'ha entès. El patronat funciona -opinió personal- com si no tinguessin res a veure amb les entitats que en formen part. Quan es demana informació pareix que tot son problemes. La informació, sí és el cas, es donarà quan el patronat tengui pres l'acord. No sé quin problema hi ha en que tot pugui ser públic. Consta en acta que quan un patró vulgui una informació la demanarà per escrit i que, l'òrgan executiu, decidirà si se'l dona o no (?). Desconec si ja funciona de manera diferent.
Vull dir que quan una entitat és de segon nivell -entitat d'entitats- i volem que aquestes s'impliquin, l'estructura, la gestió de la informació, etc. ha de ser àgil i transparent.
Potser que en els primers moments, quan s'obren tots els fronts, aquesta manera de funcionar sembli que retarda les coses, però, aquest perill queda àmpliament superat per la implicació de les entitats com a tals en la gestió i futur de la mateixa. -No vull pensar que a algú, açò no l'interessa-.
També not a faltar els sistemes de participació sobre moltes qüestions. Plans estratègics, comissions de treball, etc. De fet, quan VDB va aprovar la seva integració a la FUN em va nomenar representant a la comissió assessora. Ja fa d'açò uns quant anys. Mai he tingut una convocatòria a aquesta o altre comissió. Per cert que hi ha que cercar una altra persona per aquest afer.
Sí no ho tenc mal entès, hi ha alguna comissió que s'ha reunit alguna vegada, pens que la de barreres arquitectòniques, no és segur. No sé qui la forma. No he vist mai una convocatòria. No sé qui hi participa ni per a que. He de dir que fins no fa molt de temps n'era una de les persones que rebia els correus electrònics de VDB i per tant n'estava al dia de moltes coses. Vull dir amb aquest exemple que crec que s'han d'obrir les portes a la societat. Que una fundació pública necessita ser més transparent tant per que fa a la participació com a la informació.
Possiblement no tots els membres del patronat, ni les entitats, tenen interès en ser més, en fer més, però açò ha de ser voluntat d'elles. El que s'ha d'afavorir és que puguin ser i estar.
És clar que per dur endavant un projecte d'aquest es necessita d'un bon equip de professionals. També em sembla correcte el que diu el document de que han de ser persones diferents qui liderin el patronat i la gestió, però que hi ha d'haver una gran coordinació. No tenc clar que açò passi, al manco prou.
Com anècdota, quan la FUN va convocar les places pels coordinadors d'àrea, vaig demanar les condicions econòmiques per a saber -qui sap- si podia interessar, per jo o per altres. No me la van donar! Ho havia demanat per correu electrònic i la petició no era oficial!!
17 de març del 2009
Xerrem de petanca
Fa dies que esperava veure noticies sobre petanca però, he de dir, les que han arribat no eren les esperades. Així aprofitaré per fer un tomb sobre aquest esport.
En primer lloc he de dir que quan es va presentar l'esborrany del calendari d'activitats del Club Vidalba una de les coses que em va cridar l'atenció era que hi constaven tres o quatre competicions específiques de petanca, cosa que no em sembla malament. En aquest cas vaig apuntar només qui els organitzaria. Bé, la cosa va quedar així. Ara però, ja som a mitjan mes de març i no he tingut informació de la convocatòria del campionat de Menorca de petanca adaptada. No sé com ha quedat al final. No sé si es pensa fer. Per les dates comença a ser un poc tart per a no tenir el calendari d'inscripcions i de competició. Pot ser no cal fer aquesta competició, jo pens que sí. I les altres, també passarà el temps sense que ningú digui res?
La informació rebuda és del campionat de les illes Balears a celebrar a Eivissa el proper dia 25 d'abril. Està previst que es faixi en un dia, arribada dels esportistes a les 9 hores i lliurament de premis a les 18h. La competició es desenvoluparà en dues categories. de Menorca poden participar fins a 6 tripletes en cada categoria. Anem per parts.
En primer lloc crec que hi ha una mala valoració del lloc elegit. He entrat a la pàgina d'una companya que opera entre les illes i no he trobat prou informació dels vols. Puc dir, per experiència, que en el mes de gener, per arribar a Eivissa havíem de sortir amb el vol de les 7 del matí (el que significa a les 6 ser a l'aeroport, i per tant aixecar-se sobre les 5.15), per a les 8,40 sortir de Mallorca. Ho sigui que podíem ser a les pistes, més o manco, a les 9.30. Per la tornada el vol sortia a les 17.55 (o sigui a les 17, a l'aeroport), per tornar a Menorca sobre les 20. És un dia pesat i estones, mal de passar. No sé si han baratat els horaris, potser ja que ja serà primavera.
En segon lloc de Menorca es podrien desplaçar més de quaranta persones més un centenar de Mallorca. No sé sí és per exigència de l'activitat esportiva o és que el Govern Balear es fa càrrec dels bitllets i així és còmode inflar els números. Potser, amb una competició més acurada i a Mallorca podríem fer altres activitats -crec que no hi ha campionat de Balears d'atletisme, per exemple- i donar sortida a altres esports.
La competició es fa en dues categories per tripletes. El campions de la primera categoria podran participar al campionat d'Espanya. No sé per què, la segona categoria no es fa amb els mateixos paràmetres de la federació espanyola, o sigui dupletes, i que també els campions puguin participar-hi. No sé quan es van prendre aquestes dessicions però per jo no son del tot acertades.
Per cert, en el calendari de la FEDDI no especifica el sistema de competició del campionat d'Espanya de petanca, només parla de les categories. No sé si el tema de partides a 12 minuts s'haurà canviat com vam proposar.
Fins abans del dia 30 d'abril es poden fer sol·licituds d'esdeveniments esportius de la FEDDI per 2010. El de petanca es convoca entre setembre-octubre, unes 200 persones. La col·laboració mínima exigida és del 25% del pressupost. Menorca ho ha de sol·licitar?
El darrer. La petanca adaptada no ha arrelat a les illes veïnes. Aquí, a Menorca, també ha perdut un poc de força. Pot ser perquè hi ha més activitats d'oci i per tan repartim més el temps. Pot ser ja ha complert el seu cicle? No ho sé. Sí sé que quan es parla de persones amb discapacitat sempre surt el tema de la integració. Bé, aquesta era una activitat amb que hi havia força sociabilització, al manco els anys en que van participar-hi persones aliens al mon de la discapacitat. Tal vegada s'hauria d'analitzar per a saber que ha passat, que interessa fer i cap a on partir.
Tindrem debat?
En primer lloc he de dir que quan es va presentar l'esborrany del calendari d'activitats del Club Vidalba una de les coses que em va cridar l'atenció era que hi constaven tres o quatre competicions específiques de petanca, cosa que no em sembla malament. En aquest cas vaig apuntar només qui els organitzaria. Bé, la cosa va quedar així. Ara però, ja som a mitjan mes de març i no he tingut informació de la convocatòria del campionat de Menorca de petanca adaptada. No sé com ha quedat al final. No sé si es pensa fer. Per les dates comença a ser un poc tart per a no tenir el calendari d'inscripcions i de competició. Pot ser no cal fer aquesta competició, jo pens que sí. I les altres, també passarà el temps sense que ningú digui res?
La informació rebuda és del campionat de les illes Balears a celebrar a Eivissa el proper dia 25 d'abril. Està previst que es faixi en un dia, arribada dels esportistes a les 9 hores i lliurament de premis a les 18h. La competició es desenvoluparà en dues categories. de Menorca poden participar fins a 6 tripletes en cada categoria. Anem per parts.
En primer lloc crec que hi ha una mala valoració del lloc elegit. He entrat a la pàgina d'una companya que opera entre les illes i no he trobat prou informació dels vols. Puc dir, per experiència, que en el mes de gener, per arribar a Eivissa havíem de sortir amb el vol de les 7 del matí (el que significa a les 6 ser a l'aeroport, i per tant aixecar-se sobre les 5.15), per a les 8,40 sortir de Mallorca. Ho sigui que podíem ser a les pistes, més o manco, a les 9.30. Per la tornada el vol sortia a les 17.55 (o sigui a les 17, a l'aeroport), per tornar a Menorca sobre les 20. És un dia pesat i estones, mal de passar. No sé si han baratat els horaris, potser ja que ja serà primavera.
En segon lloc de Menorca es podrien desplaçar més de quaranta persones més un centenar de Mallorca. No sé sí és per exigència de l'activitat esportiva o és que el Govern Balear es fa càrrec dels bitllets i així és còmode inflar els números. Potser, amb una competició més acurada i a Mallorca podríem fer altres activitats -crec que no hi ha campionat de Balears d'atletisme, per exemple- i donar sortida a altres esports.
La competició es fa en dues categories per tripletes. El campions de la primera categoria podran participar al campionat d'Espanya. No sé per què, la segona categoria no es fa amb els mateixos paràmetres de la federació espanyola, o sigui dupletes, i que també els campions puguin participar-hi. No sé quan es van prendre aquestes dessicions però per jo no son del tot acertades.
Per cert, en el calendari de la FEDDI no especifica el sistema de competició del campionat d'Espanya de petanca, només parla de les categories. No sé si el tema de partides a 12 minuts s'haurà canviat com vam proposar.
Fins abans del dia 30 d'abril es poden fer sol·licituds d'esdeveniments esportius de la FEDDI per 2010. El de petanca es convoca entre setembre-octubre, unes 200 persones. La col·laboració mínima exigida és del 25% del pressupost. Menorca ho ha de sol·licitar?
El darrer. La petanca adaptada no ha arrelat a les illes veïnes. Aquí, a Menorca, també ha perdut un poc de força. Pot ser perquè hi ha més activitats d'oci i per tan repartim més el temps. Pot ser ja ha complert el seu cicle? No ho sé. Sí sé que quan es parla de persones amb discapacitat sempre surt el tema de la integració. Bé, aquesta era una activitat amb que hi havia força sociabilització, al manco els anys en que van participar-hi persones aliens al mon de la discapacitat. Tal vegada s'hauria d'analitzar per a saber que ha passat, que interessa fer i cap a on partir.
Tindrem debat?
27 de febrer del 2009
Calendari d'activitats esportives
No deix de demanar-me el perquè de moltes coses. I no sé el perquè és així però, ho és. I és clar, tenc coses a dir. El problema ve quan en tost de dir-ho s'ha d'escriure. Hi ha que dir també, que vist el ressò que ha tingut aquest bloc, no sé si serveix de gaire. Bé, mentre per a jo no sigui massa dur, insistiré.
He mirat el calendari d'activitats que es presentarà a la propera assemblea de VDB així com també el Federació Balear. No ho he fet al de la FEDDI. D'una primera lectura m'han sortit bastants dubtes.
S'ha de dir, perquè es pugui entendre, que per participar a la FEDDI, o sigui als campionats d'Espanya, no cal competició prèvia. Un club si apunta i ja està.
Amb la Federació Balear hi ha un intent de que aquesta hi envii representants segons la classificació dels campionats de Balears. Però mirant els campionats, no es celebren campionats de totes les modalitats esportives. No sé com, quan, qui ho decideix. Tampoc no sé com es valora el lloc de celebració.
Per exemple hi ha el campionat de petanca a Eivissa. Sortida i tornada el mateix dia! Açò implica a les sis del matí ser a l'aeroport per agafar dos vols. A les 10h, quan comença la competició un ja només és mitja persona!
No hi ha campionat de Balears d'atletisme !?
Després, quan hi ha participació en els jocs d'Especials Olímpics, com que aquest no son pròpiament de la federació, només tenim plaça quan els va bé als de FEAPS. Pot ser la Fundació hauria de jugar un paper i ser el contacte d'aquesta organització a Menorca.
Bé, mirant els calendaris m'han quedat molts dubtes. No sé si algú te res a dir.
He mirat el calendari d'activitats que es presentarà a la propera assemblea de VDB així com també el Federació Balear. No ho he fet al de la FEDDI. D'una primera lectura m'han sortit bastants dubtes.
S'ha de dir, perquè es pugui entendre, que per participar a la FEDDI, o sigui als campionats d'Espanya, no cal competició prèvia. Un club si apunta i ja està.
Amb la Federació Balear hi ha un intent de que aquesta hi envii representants segons la classificació dels campionats de Balears. Però mirant els campionats, no es celebren campionats de totes les modalitats esportives. No sé com, quan, qui ho decideix. Tampoc no sé com es valora el lloc de celebració.
Per exemple hi ha el campionat de petanca a Eivissa. Sortida i tornada el mateix dia! Açò implica a les sis del matí ser a l'aeroport per agafar dos vols. A les 10h, quan comença la competició un ja només és mitja persona!
No hi ha campionat de Balears d'atletisme !?
Després, quan hi ha participació en els jocs d'Especials Olímpics, com que aquest no son pròpiament de la federació, només tenim plaça quan els va bé als de FEAPS. Pot ser la Fundació hauria de jugar un paper i ser el contacte d'aquesta organització a Menorca.
Bé, mirant els calendaris m'han quedat molts dubtes. No sé si algú te res a dir.
3 de febrer del 2009
Debat-3
7.- El cost de els actuacions amb discapacitats.
Un dels condicionant que tenen molts de discapacitats és la falta d’autonomia per fer moltes coses. Falta de mobilitat tant personal com espaial, falta de capacitat de decisió, etc. Açò implica que per a fer una activitat és necessari la mobilització del voluntariat i, a vegades, dels familiars.
Aquesta característica implica un encariment de l’oci ja que a més de la despesa normal de la seva participació hi ha la despesa que ocasiona l’acompanyant.
A més, i com qualsevol activitat de qualsevol col•lectiu, hi ha els costos indirectes (i no tan indirectes) com la informació, el telèfon, la tramitació burocràtica i tot el que hi vulguem afegir. No sempre aquest cost queda anotat contablement i pareix, per tant, que el percentatge que aporten les administracions per exemple, és molt més gran que el que en realitat és. Resultant que un col•lectiu que aporta més (sense comptar el temps, que seria el més valuós) és el voluntari. Mirant els pressuposts dels darrers anys ens adonarem que no hi ha cap partida que ho especifiqui!
El voluntari te el dret de que la seva dedicació no el comporti cap despesa. Crec important que cadascú estigui disposat a seguir com esta (ha de saber que te aquest possibilitat però). El que és imprescindible es que es quantifiqui, activitat per activitat, cridada per cridada, i que administració, socis, familiars, etc. sebin el que representa.
8.- El Club Vidalba, un club esportiu?
9.- Entitat amb declaració d’Utilitat Pública.
10.- Fundació Vidalba.
11.- Vidalba fins a on. Vidalba fins quant?
12.- Les relacions d’altres entitats de discapacitats i Vidalba.
13.- Vidalba fora de Menorca.
14.- Els socis i Vidalba.
15.- La comunitat estrangera, sobre tot britànica, i Vidalba.
16.- Nous objectius, mateixos problemes.
17.- Administració Pública i discapacitats.
18.- A manera de conclusions.
Un dels condicionant que tenen molts de discapacitats és la falta d’autonomia per fer moltes coses. Falta de mobilitat tant personal com espaial, falta de capacitat de decisió, etc. Açò implica que per a fer una activitat és necessari la mobilització del voluntariat i, a vegades, dels familiars.
Aquesta característica implica un encariment de l’oci ja que a més de la despesa normal de la seva participació hi ha la despesa que ocasiona l’acompanyant.
A més, i com qualsevol activitat de qualsevol col•lectiu, hi ha els costos indirectes (i no tan indirectes) com la informació, el telèfon, la tramitació burocràtica i tot el que hi vulguem afegir. No sempre aquest cost queda anotat contablement i pareix, per tant, que el percentatge que aporten les administracions per exemple, és molt més gran que el que en realitat és. Resultant que un col•lectiu que aporta més (sense comptar el temps, que seria el més valuós) és el voluntari. Mirant els pressuposts dels darrers anys ens adonarem que no hi ha cap partida que ho especifiqui!
El voluntari te el dret de que la seva dedicació no el comporti cap despesa. Crec important que cadascú estigui disposat a seguir com esta (ha de saber que te aquest possibilitat però). El que és imprescindible es que es quantifiqui, activitat per activitat, cridada per cridada, i que administració, socis, familiars, etc. sebin el que representa.
8.- El Club Vidalba, un club esportiu?
9.- Entitat amb declaració d’Utilitat Pública.
10.- Fundació Vidalba.
11.- Vidalba fins a on. Vidalba fins quant?
12.- Les relacions d’altres entitats de discapacitats i Vidalba.
13.- Vidalba fora de Menorca.
14.- Els socis i Vidalba.
15.- La comunitat estrangera, sobre tot britànica, i Vidalba.
16.- Nous objectius, mateixos problemes.
17.- Administració Pública i discapacitats.
18.- A manera de conclusions.
Debat-2
4.- Esport oficial i esport adaptat.
Per clarificar el punt hem de dir que l’esport per a persones amb discapacitat és un esport adaptat. Normatives, categories, competicions, etc. es fan amb uns paràmetres establerts segons les discapacitats. Ho sigui que adapten l’esport a les possibilitats del discapacitat.
Quan nosaltres rallam d’esport adaptat ho feim també quan rallam d’esports amb ells!
Son dos conceptes molt diferents.
Si Vidalba és un club esportiu. Si volem relacionar-nos amb l’exterior. Si volem participar en competicions, etc. tot i que podríem discutir si ens agraden les divisions, les normatives i el que sigui (ho discutiria tot) hem de promocionar l’esport oficial. A més, a ells els agrada molt competir (son com tots).
Hem de seguir idò fent el que intentam fer amb la petanca adaptada (per exemple?). Hem de dedicar més esforços (s’hi n’hi ha) a altres esports, i a la mateixa petanca, i que juguin entre ells, potenciant les seves categories? Ho hem de cercar més vincles de convivència? Ho ja està be com esteim?.
Quan sortim, viatge a Anglaterra, Special Olímpics, FEEDI, etc. Que pretenem que facin, que és el més important, que guanyin? que participin? que s’ho passin be? Que passaria si quedessin els darrers en tot?
Des del meu punt de vista crec que senzillament hi ha que participar en més sortides i com ara, improvisar. Valor més les experiències (fins que un dia una sigui negativa i tinguem que modificar els esquemes) que els resultats (que també m’agraden). Açò, però, indica més dedicació d’algú a aquestes tasques. Tan la FEEDI com els Discapacitats Físics, com Specials Olímpics, donen prou sortides si algú els du endavant. També implica una despesa important, possiblement pel participant i per Vidalba si ha de pagar les despeses del acompanyant. Queda obert.
5.- El paper del voluntariat. El paper dels familiars.
Sí ens atenem al que diu la Llei del Voluntariat, aquest és imprescindible. La societat no pot assumir el cost que significaria professionalitzar tot el que fan. Així i tot açò no és el més important.
El voluntariat és important pel fet de ser una manera de fer humana. Gent disposada a fer coses pels altres sense interès. El que no s’enten de la dita Llei és que si un voluntari es compromet (signa un paper de compromís com a voluntari), pugui ser “empapelat” si no fa les seves “obligacions”! Ni els polítics tenen aquest compromís!
Vidalba es nodreix i viu gracies al voluntariat. Persones que accepten (sense papers) compartir unes estones, unes activitats, amb persones que per ells tot sols no ho podrien fer. Persones que aporten idees, temps i doblers (encara que sigui indirectament) a una finalitat, que la vida dels que ho volen compartir sigui de més qualitat.
Els familiars no tenen una llei especifica però també tenen obligacions. A més, també volen el millor per a la persona discapacitada. Però així com el voluntariat vol assumir una funció, el familiar necessitat “descansar” d’aquesta funció.
El familiar necessita trobar espais on la persona discapacitada trobi el seu lloc, un espai per compartir amb algú, un espai que donen vida.
Aquest espai no és necessàriament Vidalba, seria negatiu, però si que Vidalba ho pot ser per alguns. De fet ja ho és.
Denot, però , que hi ha un trencament entre el que pot fer Vidalba i el que necessiten els familiars. Que els papers d’uns i dels altres no és assumit o no és clars o encara hi falta molta pedagogia. És el que hem de trobar.
Per clarificar el punt hem de dir que l’esport per a persones amb discapacitat és un esport adaptat. Normatives, categories, competicions, etc. es fan amb uns paràmetres establerts segons les discapacitats. Ho sigui que adapten l’esport a les possibilitats del discapacitat.
Quan nosaltres rallam d’esport adaptat ho feim també quan rallam d’esports amb ells!
Son dos conceptes molt diferents.
Si Vidalba és un club esportiu. Si volem relacionar-nos amb l’exterior. Si volem participar en competicions, etc. tot i que podríem discutir si ens agraden les divisions, les normatives i el que sigui (ho discutiria tot) hem de promocionar l’esport oficial. A més, a ells els agrada molt competir (son com tots).
Hem de seguir idò fent el que intentam fer amb la petanca adaptada (per exemple?). Hem de dedicar més esforços (s’hi n’hi ha) a altres esports, i a la mateixa petanca, i que juguin entre ells, potenciant les seves categories? Ho hem de cercar més vincles de convivència? Ho ja està be com esteim?.
Quan sortim, viatge a Anglaterra, Special Olímpics, FEEDI, etc. Que pretenem que facin, que és el més important, que guanyin? que participin? que s’ho passin be? Que passaria si quedessin els darrers en tot?
Des del meu punt de vista crec que senzillament hi ha que participar en més sortides i com ara, improvisar. Valor més les experiències (fins que un dia una sigui negativa i tinguem que modificar els esquemes) que els resultats (que també m’agraden). Açò, però, indica més dedicació d’algú a aquestes tasques. Tan la FEEDI com els Discapacitats Físics, com Specials Olímpics, donen prou sortides si algú els du endavant. També implica una despesa important, possiblement pel participant i per Vidalba si ha de pagar les despeses del acompanyant. Queda obert.
5.- El paper del voluntariat. El paper dels familiars.
Sí ens atenem al que diu la Llei del Voluntariat, aquest és imprescindible. La societat no pot assumir el cost que significaria professionalitzar tot el que fan. Així i tot açò no és el més important.
El voluntariat és important pel fet de ser una manera de fer humana. Gent disposada a fer coses pels altres sense interès. El que no s’enten de la dita Llei és que si un voluntari es compromet (signa un paper de compromís com a voluntari), pugui ser “empapelat” si no fa les seves “obligacions”! Ni els polítics tenen aquest compromís!
Vidalba es nodreix i viu gracies al voluntariat. Persones que accepten (sense papers) compartir unes estones, unes activitats, amb persones que per ells tot sols no ho podrien fer. Persones que aporten idees, temps i doblers (encara que sigui indirectament) a una finalitat, que la vida dels que ho volen compartir sigui de més qualitat.
Els familiars no tenen una llei especifica però també tenen obligacions. A més, també volen el millor per a la persona discapacitada. Però així com el voluntariat vol assumir una funció, el familiar necessitat “descansar” d’aquesta funció.
El familiar necessita trobar espais on la persona discapacitada trobi el seu lloc, un espai per compartir amb algú, un espai que donen vida.
Aquest espai no és necessàriament Vidalba, seria negatiu, però si que Vidalba ho pot ser per alguns. De fet ja ho és.
Denot, però , que hi ha un trencament entre el que pot fer Vidalba i el que necessiten els familiars. Que els papers d’uns i dels altres no és assumit o no és clars o encara hi falta molta pedagogia. És el que hem de trobar.
Debat-1
L'agost de 2002 em vaig decidir a copiar unes notes que tenia escrites feia més d'un any a una llibreta. Crec que no les havia mostrat mai a ningú. Ara, moment en que alguns tenim intenció d'obrir un debat he recercat el document i, encarà el tenc!
No he volgut tocar una coma del que hi havia escrit. El que importa és la idea que tenia de debat. Durant aquest temps ens hem dedicat a altres afers, sobre tot a les activitats i també a altres debats. El fet és que crec que pot tenir alguna utilitat.
L'he dividit en tres blocs només per afecte de que no sigui cap desastre de llarg. Al final hi ha els punts que plantejava desenvolupar i que van quedar només amb el títol.
Potser algú s'animi!
* * * * * * * * * * * * * *
Esborrany de document de treball. Comentaris a títol personal.
1.- Per un congrés de Vidalba
Fa temps que em roda pel cap la necessitat de trobar un marc de discussió sobre el que és, el que fa, el que podria o hauria de fer, etc. Vidalba. Quina és la ideologia. Quin és el seu camí.
Hi ha uns estatuts. Hi ha una assemblea sobirana. Hi ha diferents coses però sempre he tingut la sensació de que falta alguna cosa. Que hi ha temes pels quals no trobam el marc de discussió o que el mateix fuig de les possibilitats de Vidalba, però que també Vidalba hi te cosa a dir.
No estic inventant res. Altres entitats han cercat un sistema per a tenir discussions més tècniques que, a la vegada, han marcat les línies d’actuació en certes matèries. El GOB, per exemple.
En aquests debats han pogut participar persones alienes a l’organització que també han pogut aportar més coneixements o altres maneres d’enfocar el problema.
Potser ens bastaria, i seria més efectiu, que aquest marc de discussió fos més ampla i propiciat per alguna altra entitat, l’Administració, per exemple. Així i tot, Vidalba tindria que fer alguna cosa per a saber que accepta i quin paper vol jugar.
Idò, a falta d’aquest marc global, creem el nostre. Facem un congrés de Vidalba.
2.- Fa falta un congrés de Vidalba? Per a que?
Més que demanar-me si fa falta un congrés de Vidalba crec que és millor dir que podem treure amb un congrés de Vidalba.
La falta, vindrà corresposta si ens demanam coses sobre nosaltres mateixos ho més globalment sobre el mon de les persones amb discapacitat.
El perquè és tant fàcil com dir que necessitam respostes.
Record les conclusions que trèiem els participants en la càtedra d’Oci i Temps Lliure per a discapacitats, sobre tot els que perteneixiem a entitats pràctiques o de voluntaris. Necessitam, i el que volem, és saber que fer, com fer les coses amb el que ara es sap, com evolucionar, com detectar els canvis, i unes mil coses més; i que, l’únic que podíem seguir fent era seguir fent feina amb sentit comú.
3.- El mon del discapacitat i Vidalba.
Cada dia el mon del discapacitat te més atenció. Familiars i administració (per no fer-ho llarg) han empès una serie de programes socials i entre ells ha sortit Vidalba.
Ha Menorca, Vidalba (DFEDF) ha estat pionera en l’organització de temes esportius. Si abans no he dit gaire cosa, ara tampoc no ens entendrem a explicar les bonances que per a les persones te l’esport.
El discapacitat és una persona com un altra, amb les mateixes necessitats, inquietuds, etc. el que passa és que per algun motiu no sempre els pot realitzar tot sol, de vegades ni sap que en te i se’l te que ajudar a que aflorin. Aquest és el motiu que fa que surtin entitats com Vidalba. Fer que el discapacitat tengui l’oportunitat de gaudir de la vida el més ampla possible. Com no totes les discapacitats son iguals, no tothom necessitarà el mateix ni obtindrà els mateixos resultats però la finalitat serà la mateixa.
No he volgut tocar una coma del que hi havia escrit. El que importa és la idea que tenia de debat. Durant aquest temps ens hem dedicat a altres afers, sobre tot a les activitats i també a altres debats. El fet és que crec que pot tenir alguna utilitat.
L'he dividit en tres blocs només per afecte de que no sigui cap desastre de llarg. Al final hi ha els punts que plantejava desenvolupar i que van quedar només amb el títol.
Potser algú s'animi!
* * * * * * * * * * * * * *
Esborrany de document de treball. Comentaris a títol personal.
1.- Per un congrés de Vidalba
Fa temps que em roda pel cap la necessitat de trobar un marc de discussió sobre el que és, el que fa, el que podria o hauria de fer, etc. Vidalba. Quina és la ideologia. Quin és el seu camí.
Hi ha uns estatuts. Hi ha una assemblea sobirana. Hi ha diferents coses però sempre he tingut la sensació de que falta alguna cosa. Que hi ha temes pels quals no trobam el marc de discussió o que el mateix fuig de les possibilitats de Vidalba, però que també Vidalba hi te cosa a dir.
No estic inventant res. Altres entitats han cercat un sistema per a tenir discussions més tècniques que, a la vegada, han marcat les línies d’actuació en certes matèries. El GOB, per exemple.
En aquests debats han pogut participar persones alienes a l’organització que també han pogut aportar més coneixements o altres maneres d’enfocar el problema.
Potser ens bastaria, i seria més efectiu, que aquest marc de discussió fos més ampla i propiciat per alguna altra entitat, l’Administració, per exemple. Així i tot, Vidalba tindria que fer alguna cosa per a saber que accepta i quin paper vol jugar.
Idò, a falta d’aquest marc global, creem el nostre. Facem un congrés de Vidalba.
2.- Fa falta un congrés de Vidalba? Per a que?
Més que demanar-me si fa falta un congrés de Vidalba crec que és millor dir que podem treure amb un congrés de Vidalba.
La falta, vindrà corresposta si ens demanam coses sobre nosaltres mateixos ho més globalment sobre el mon de les persones amb discapacitat.
El perquè és tant fàcil com dir que necessitam respostes.
Record les conclusions que trèiem els participants en la càtedra d’Oci i Temps Lliure per a discapacitats, sobre tot els que perteneixiem a entitats pràctiques o de voluntaris. Necessitam, i el que volem, és saber que fer, com fer les coses amb el que ara es sap, com evolucionar, com detectar els canvis, i unes mil coses més; i que, l’únic que podíem seguir fent era seguir fent feina amb sentit comú.
3.- El mon del discapacitat i Vidalba.
Cada dia el mon del discapacitat te més atenció. Familiars i administració (per no fer-ho llarg) han empès una serie de programes socials i entre ells ha sortit Vidalba.
Ha Menorca, Vidalba (DFEDF) ha estat pionera en l’organització de temes esportius. Si abans no he dit gaire cosa, ara tampoc no ens entendrem a explicar les bonances que per a les persones te l’esport.
El discapacitat és una persona com un altra, amb les mateixes necessitats, inquietuds, etc. el que passa és que per algun motiu no sempre els pot realitzar tot sol, de vegades ni sap que en te i se’l te que ajudar a que aflorin. Aquest és el motiu que fa que surtin entitats com Vidalba. Fer que el discapacitat tengui l’oportunitat de gaudir de la vida el més ampla possible. Com no totes les discapacitats son iguals, no tothom necessitarà el mateix ni obtindrà els mateixos resultats però la finalitat serà la mateixa.
29 de gener del 2009
Per començar..
Per començar.. una de grossa.
En no saber per on partir, el millor és amollar un catacrac i, a partir d'aquí, construir el futur. Hi ha molts temes que podrien servir per iniciar un bon debat, massa fins i tot. La majoria d'ells entrellaçats. I encara no he pensat amb un, quan un altre ja em roda pel cap. Com que no puc centrar-lo i el que pretinim és debatre, els tindrem que destriar a poc a poc.
Així que començem: ha assolit ja Vidalba el seu objectiu? és hora de nous reptes o de tancar les portes? Hi ha capacitat per a mantenir el ritme d'activitats d'aquests darrers anys? Alleugerà la Fundació algunes feines o per contra durà més dificultats? Com assolir el canvi generacional del voluntariat i dels membres directius? Com desplaçar el nucli de presa de decisió a altres persones? Quan jubilar del tot als fundadors?
Bé, aquestes i moltes més son preguntes que s'han de plantejar. De la resposta i actitud en elles tindrem el futur.
En no saber per on partir, el millor és amollar un catacrac i, a partir d'aquí, construir el futur. Hi ha molts temes que podrien servir per iniciar un bon debat, massa fins i tot. La majoria d'ells entrellaçats. I encara no he pensat amb un, quan un altre ja em roda pel cap. Com que no puc centrar-lo i el que pretinim és debatre, els tindrem que destriar a poc a poc.
Així que començem: ha assolit ja Vidalba el seu objectiu? és hora de nous reptes o de tancar les portes? Hi ha capacitat per a mantenir el ritme d'activitats d'aquests darrers anys? Alleugerà la Fundació algunes feines o per contra durà més dificultats? Com assolir el canvi generacional del voluntariat i dels membres directius? Com desplaçar el nucli de presa de decisió a altres persones? Quan jubilar del tot als fundadors?
Bé, aquestes i moltes més son preguntes que s'han de plantejar. De la resposta i actitud en elles tindrem el futur.
22 de gener del 2009
Presentació del debat
Feia molt de temps que pensava havíem de fer servir les possibilitats d'Internet com a eina de debat de moltes coses. No ho havia fet. Moltes serien les causes que podria enumerar però no guanyaríem res.
Des de fa uns mesos -encara que hi ha persones que no s'ho creuen- que he deixat molts temes en afers d'organització i presa de posicionament en diferents àmbits. Açò però, no lleva que m'agradi opinar de diverses coses. També del mon de la discapacitat.
El naixement de la revista Jo també ha estat l'excusa. No pretenc -pretením- rallar de la revista, tot i que el que es digui en ella pot ser motiu d'algun article, sinó obrir un debat de temes diversos en que la discapacitat i, possiblement el Club Vidalba, en siguin els protagonistes.
Per la meva part sé que moltes opinions podran ser motivades per una falta de coneixement d'informació. En aquest cas, quan la tengui, no tindré cap inconvenient en baratar-la. D'altres escrits seran només preguntes, innocents i no tan innocents, del que passa prop de nosaltres.
Que les persones properes participin o no, farà que aquest bloc tengui futur.
De moment hi ha tres persones que poden plantejar les temàtiques però, tothom, pot opinar d'elles.
Bé, no m'he d'entretenir més amb aquest inici, el que falta és omplir-lo de contingut!
Des de fa uns mesos -encara que hi ha persones que no s'ho creuen- que he deixat molts temes en afers d'organització i presa de posicionament en diferents àmbits. Açò però, no lleva que m'agradi opinar de diverses coses. També del mon de la discapacitat.
El naixement de la revista Jo també ha estat l'excusa. No pretenc -pretením- rallar de la revista, tot i que el que es digui en ella pot ser motiu d'algun article, sinó obrir un debat de temes diversos en que la discapacitat i, possiblement el Club Vidalba, en siguin els protagonistes.
Per la meva part sé que moltes opinions podran ser motivades per una falta de coneixement d'informació. En aquest cas, quan la tengui, no tindré cap inconvenient en baratar-la. D'altres escrits seran només preguntes, innocents i no tan innocents, del que passa prop de nosaltres.
Que les persones properes participin o no, farà que aquest bloc tengui futur.
De moment hi ha tres persones que poden plantejar les temàtiques però, tothom, pot opinar d'elles.
Bé, no m'he d'entretenir més amb aquest inici, el que falta és omplir-lo de contingut!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)