19 de febrer del 2010

Estatuts FUN

Aquests dies he tingut el no gust de llegir un esborrany, possiblement el primer, de la proposta de nous estatuts de la Fundació per (a l'atenció) a les persones amb discapacitat. I dic no gust perquè us assegur que hi ha infinitat de coses més divertides per fer; però m'ho han demanat i, encara que jo ja torni de molts d'aquests temes, no he sabut dir que no.

La frase “tu diu totes les bajanades que vulguis que, potser, alguna ens servirà”; em te captivat perquè no em tall de res.

He de dir que les impressions que n'he tret ho son pel que em passa pel cap en una primera lectura. Tampoc n'estic disposat a molt més! No és per tan ni un estudi  ni un informe. Son simplement açò, les sensacions que m'han vingut al cap mentre o llegia.

Desconec els temes legals, els administratius, moltes coses de la organització i tots els mots i temes que vulgueu afegir, coses que poden fer que algun, varis o tots els comentaris, només siguin una pèrdua de temps. És el que és, i si algú segueix llegint, va per compte d'ell.

De fet, també desconec quantes persones han llegit o llegiran aquesta proposta d'estatuts ni tampoc si algú prepara algun comentari. Desconec el procediment i el calendari per la seva aprovació. Sí d'aquest esborrany en sortirà algun altre o aquest és el definitiu. O sigui, no sé res de res.

També esper que aquests comentaris, trets aquí a nivell personal, no perjudiquin a qui, de bona fe, m'ha demanat que els hi faci. Som jo qui m'accedesc en fer públiques, dins l'àmbit d'aquest blog, aquestes opinions.

Hi ha comentaris específics, preguntes, dubtes.. a diferents articles, de fet a uns quants, però que crec que no som motiu d'aquest escrit. Sí algú n'està interessat només els ha de demanar a VDB, ells decidiran la conveniència o no de lliurar-los.

Anem idò en matèria.

Les entitats, amb estatuts democràtics, per descomptat, poden ser tildades de presidencialistes, participatives, burocràtiques... i un caramull més d'adjectius. Sí amb una paraula hagués de definir aquests estatuts diria que son gerencionalistes. Ho sigui que tot passa per la figura del gerent. De fet hi ha un capítol sencer a la gerència i direcció tècnica. He de dir per si algú no ho sap, que avui per avui, la FUN no te gerent. No sé que deu voler dir açò, hi deu haver algú etiquetat?

Tampoc vull que hi hagi malts entesos. Jo crec amb la figura del gerent, i crec que aquest ha de ser la ma executora i assessora de la FUN i, sobretot, de la presidència. Anem a desgranar idò un poc més el perquè he tingut les sensacions que he tingut.

Com sempre vaig en els meus comentaris aniré de can Betlo a can Catetlo, però no ho se fer d'altre manera. Disculpes per endavant.

La FUN és formada per administracions públiques, el CIM i tots els ajuntaments de Menorca, per una banda, i per l'altre les entitats privades que treballen algun aspecte, o molts, en l'atenció a les persones amb discapacitat que s'hagin adherit. Cada grup te el mateix pes que l'altre. Un patró per a cada ajuntament, cinc pel CIM i un per a cada entitat. Ho sigui que el primer grup te 13 vots al ple i el segon grup també. El que passà és que les entitats son més de 13 i per tan el vot de cada patró és menor d'1. Per estatuts, la persona que ostenta la presidència del CIM també ho fa de la FUN. El president de la FUN, en cas d'absència és substituït per vicepresident primer, que no del CIM, sinó de la FUN que és la persona que ocupa la conselleria competent en la matèria en qüestió al CIM.
Ho sigui, la fundació no elegeix ni el president ni el vicepresident primer, aquests venen donats per les persones que ocupen el carreg determinat al govern del CIM. Motiu, bé, el CIM és l'administració competent i la que aporta més recursos. Aquest tema no presenta discussions però ajudarà a entendre algunes de les consideracions.

Els estatuts venen a dir que els patrons s'elegeixen per quatre anys (?), essent reelegibles quantes vegades es consideri, i que, sí un patró, pels motius que sigui és substituït, l'entrant ho serà fins a la nova elecció.  Personalment pens que com els patrons ho son en representació d'alguna entitat, pareix seria més fàcil que sigui aquesta que marqui quan i perquè el barata. Vos imaginau en alguna administració on hi hagi una moció de censura (també podria haver-hi un canvi en la presidència d'alguna entitat) i que aquesta administració no pugui baratar el seu representant? Hi ha una contradicció amb l'article que indica qui son els representants del CIM, ja que si ho son per càrrec, en baratar la persona, també ha de baratar el patró. En un altre article, per també embullar-ho, parla de la possibilitat de que si una persona és patró per un carreg, que el pugui substituir el seu substitut! Ho sigui, que si ho feim al peu de la lletra, el president de la FUN no serà substituït pel vicepresident de la FUN, sinó que ho seria del CIM, que en aquest cas no és de la FUN. Un poc rocambolesc!

Bé, hem dit tot açò per arribar aquí. El gerent no acaba quan hi ha un canvi. Per baratar el gerent es necessita el vot del 75% (no sé si dels patrons, persona = vot, o percentual -el 75% segons el valor del vot de cada grup ). Podria passar que el gerent i la presidència fossin enemics! Seria divertit. Un canvi de govern, per eleccions o per moció de censura, al CIM, podria baratar moltes coses enfront de la FUN però no així, possiblement, la figura del gerent. No sé, tot i que crec que és bo hi hagi un ampli acord, no crec sigui bo que la gerència i la presidència puguin no tenir “filing”.

Aquest 75% pareix com un intent de blindatge.

També és podria dir el mateix, el que pareix un intent de blindatge, quan s'en fa una descripció tan acurada de totes les funcions de la mateixa. Com si després pugui dir “açò ho diuen els estatuts!”. Més tenint en conte que d'altres qüestions no s'en parla gaire.

Una altra cosa és la categoria de la gerència. Per una part es diu que haurà de tenir un perfil professional adient, però sense especificar. Amb tantes coses que diu i aquí, res de res. Però si diu que en cas que aquesta persona sigui empleat públic, serà assimilat al rang d'alt càrrec a efectes concrets. Els alts càrrecs, si no ho record malament, o bé son personal de confiança i perden el seu estatus quan cessa qui els ha nomenat, o, sí son funcionaris, cessen en nomenar-se el substitut. En aquest casos, son sempre del grup A (titulats superiors). Potser sí ha de fer tantes coses com diuen els estatuts, també hauria de definir un poc més que significa “perfil professional adient”.

En aquest moment la FUN te tres àrees tècniques. La econòmica, la tècnica en l'àrea dels serveis a les persones amb discapacitat, i l'àrea de les entitats. Tot i que tota estructura ha de poder ser discutible per adaptar-se als nous moments, amb aquesta estructura la gerència no ho ha de menester fer tot, ha de coordinar que es faci.

Així i com exemples, en la proposta d'estatuts, la gerència ha de “dirigir els programes i projectes..” quan ja hi ha responsables (director tècnic, responsable de centre..); “dirigir i participar en els processos selectius per ocupar les direccions d'àrea..i proposar-ne les persones candidates”; “.. aprovar i fer complir les normes..”; “..rescindir relacions laborals;.. acordar les sancions,..”; mantenir les relacions amb els òrgans de representació del personal.

Bé, un Magguiver de l'organització. Jo m'ho menj tot i després ja passaré comptes a la Junta Directiva i al Patronat. Des del meu simple punt de vista, un gra massa.

En tot, als que conformen la FUN no tenen gaires complicacions. Tot els hi fan. No hi ha que passar cap pena que ja vetlen per nosaltres. Un parell de reunions a l'any i ja està. I si vols implicar-te més, si vols participar, si vols tenir més informació, si vols criticar, si vols fer un seguiment d'algun -o de tots- els serveis.. de tot açò, els estatuts no en diuen res.

Dit açò, no tenc clar si les administracions, els ajuntaments en aquest cas, i les entitats, en general, els preocupa molt el tema o ja els hi va bé així.

Seguesc pensant en que la responsabilitat ha de recaure més amb els representants. En tot cas, la gerència ha de ser al costat de cadascuns dels membres i, si es considera, suplir les seves mancances, però no que tot el pes de la FUN recaigui a sobre d'ell. És important mantenir viva la participació de tots els elements. (Podríem extrapolar el que passaria dins una administració amb aquesta organització de manera que les persones elegides només participin al plens)

22 de maig del 2009

FUN- diagnosi comunicació

Fa uns dies, a rel d'una enquesta interna de la Fundació per a fer una diagnosi sobre la comunicació interna i externa i la proposta de millores, em van demanar si volia dir la meva.

Bé, sempre és difícil, des de fora de l'estructura, xerrar sobre el tema de la comunicació. La opinió que exposaré, és més o manco la que he passat a VDB per si creuen que és útil. És feta a nivell personal. És una valoració de certs aspectes que per una via o altra m'arriba i que, més que contestar el qüestionari en qüestió, s'hauria de posar en altres comentaris.

Abans de començar crec que cal aclarir alguns punts. L'opinió és fruit del que l'experiència m'ha mostrat ja que he participat en les reunions de treball per a la constitució de la Fundació. Particip en una entitat de la qual un membre n'és membre de la Junta Executiva. He llegit bastants dels documents i col·laborat en donar opinió al mateixos així com també he tingut accés a la majoria de les actes de la JD; i fins fa poc, era una de les persones que gestionava el correu electrònic que disposa l'entitat en qüestió.

Dit açò, el resultat-opinió és que no record cap cas en que la Fundació hagi enviat una informació que no fos estrictament necessària o que no en tingués algun interès directe. És com si les entitats no fossin fundació. De fet, consta en acta, i no he llegit que s'hagi modificat el criteri, fins i tots els membres de la JD quan volen informació l'han de demanar i aquesta, la JD, decidirà si és adient el que la tengui o no (?).

És com si la Fundació fos una estructura que està per damunt de tot, dirigit per no sé ben bé quin òrgan, i que donar informació, és un problema (de poder?). En tost de ser una estructura que alimenta d'informació a tots els que estan baix el seu paraigua, tan persones com entitats. Ja sé que algunes informacions poden ser delicades i per tan, tenc clar que no tot és públic, però quan manco coses hi hagi d'aquestes, millor.

De fet, ni siquiera s'envia els comunicats de premsa i/o anuncis a les entitats. Com si aquestes no fossin de la Fundació o com si no importés si aquestes coneixen o no aquesta informació. Per posar un exemple les convocatòries de places laborals, que surten pel diari però no s'envien a les entitats.

Les actes s'envien (o enviaven) quan estan aprovades. Açò fa que quan un rep la informació aquesta ja te uns mesos. De fet, i per comentaris d'algun membre de la JD, ni els membres de la mateixa tenen la informació necessària.

Des de la nostra associació hem demanat tenir informació sobre els projectes on es demana ajuda, dels ordres del dia de qualsevol reunió (JD, patronat, comissions de treball..), etc. tot perquè aquesta informació pot ajudar a crear noves inquietuds, a copiar i assumir les parts que ens poden ajudar a millorar el que feim, a poder opinar abans de que els fets siguin consumats, a sentir-nos que som membres actius de la Fundació i que la nostra opinió comte, etc.

L'opinió que m'ha quedat després de tot el procés és que hi ha por -i no sé per què- a donar informació i també que, possiblement, no els interessen -tampoc sabria dir a qui- els que demanen informació.

18 d’abril del 2009

Límits

En Mateu m'ha fet arribar un d'aquells videos que corren per Internet que o bé et posen els pels de punta o bé, et treuen les llàgrimes o bé, et planteges el perquè de tot plegat. Ja l'havia vist però m'ha tornat impactar. Vos deix el vincle per si algú no l'ha vist. ( http://mail.google.com/mail/?ui=2&ik=12dd39da30&view=att&th=120b5fd70b1fad9f&attid=0.1&disp=attd&zw )

També, ahir, sortia una noticia al diari Menorca sobre la supervivència d'Asinpros i de l'incompliment de compromisos per part de l'Administració insular. Ve a dir que des de la constitució de la Fundació per a l'atenció de persones amb discapacitat, que Asinpros no va voler entrar a formar part, està tenint falta de col·laboració per part del CIM en quan a la derivació d'usuaris, de rescissió de contractes amb el centre especial de treball Cap de Llevant, en el lliurament de subvencions.. i que el conjunt fa perillar la continuïtat de l'entitat.

No tenc prou informació ni som ningú per emetre cap judici però vull aportar, amb el que sé, la meva opinió. Personalment crec que Asinpros havia d'haver entrat en la Fundació. Hi ho crec amb tots els peros del món. I crec què, sí ho hagués fet, alguna cosa seria diferent.

El procés de constitució de la Fundació va ser laboriós. Hi vaig participar, com a membre de VDB, en totes les reunions que ens van convidar manco a una. A la propera, en arribar, vaig tenir al manco fins a tres comentaris que més o manco serien així: "la reunió passada la vam acabar molt prest.." Era com una crida a que es faci la Fundació, acabem amb aquest rollo i a casa. Però jo volia saber el perquè de les coses i, a més, estava clar que no totes les postures eren les mateixes. Ajuntar esforços és important, però no de qualsevol manera ni en qualsevol condició. Crec que Asinpros no va veure clar la segona part de l'anterior frase. Jo tampoc.

De fet, mentre es produïa el debat vaig comentar alguna vegada -en petit comitè, clar- que tenia una sensació de que havia llegit el que estava passant a través d'Asimov. Sí, havia llegit Fundación, una novel·la futurista en que la necessitat fa que les comunitats s'ajuntin per a aconseguir un futur més estable. El que passa, com tenc la impressió -que segur no és així-, és que la següent novel·la va ser "Fundación e imperio". Ho sigui, que des d'una estructura teòricament correcte la praxis la reconverteix en un problema a la participació, a la llibertat d'opinió, a.. Com és normal, no va acabar aquí la saga. "Los límites de la Fundación" acabaria però, aquesta valoració. No hi ha límits! Tot és Fundació.

La Fundació pot treballar de moltes maneres, de la que en trii en sortirà un resultat, una manera de fer, però de possibilitats, n'hi ha tantes com es vulgui. Des de VDB vam discutir molt el conveni d'adhesió -que de fet no havia aprovat ningú-. Quan ens el van passar ja l'havien signat un parell d'entitats i aquest era, crec recordar, el punt més fort per a la seva defensa. De tot el que vam dir, res va ser escoltat. Ho ets o no ets. VDB va tardar més d'un any en signar aquest conveni d'adhesió. Entenc però, i molt, que Asinpros tengui molts més dubtes.

Per acabar un exemple. VDB i CIM signaven des de fa uns quants anys un conveni per a la promoció de l'esport adaptat. Es suposa que funcionava ja que es repetia any rera any. Enguany no es signa. El conveni el signara el CIM i la Fundació. La Fundació no s'ha reunit cap vegada amb VDB per explicar el perquè s'ha de fer així, per què és millor fer-ho així -el CIM tampoc-. Al final, tot serà igual (?), diuen -esper que sí-. Però l'esforç que ha significat que es faci d'aquesta manera no ha estat gratuït. No sé quantes reunions s'han fet però sí que unes quantes i des de fa al manco un any. Un esforç que es podria haver dedicat a altres tasques sobre tot, si al final no hi ha d'haver cap diferència.

De vegades am deman, com diuen les males llengües, sí es ver que la Fundació ja ha costat el canvi de càrrec a un polític.

3 d’abril del 2009

Revista núm 2

Fa uns dies va caure en les meves mans el darrer número de la revista JO també.
Matèria pel bloc, vaig pensar. Amb la primera follejada vaig veure que no deia res de VDB. És un efecte reflex per qüestions de simpatia.
He de tornar especificar que el que escric és producte d'una primera impressió rebuda per la informació que hi trob. No és un anàlisi. Les opinions exposades poden modificar-se, sense cap problema, si algú dona resposta als dubtes o amplia la informació.

L'editorial em contesta la primera qüestió. És VDB qui ha de remetre la informació a la revista. Bé, és una possibilitat. Així i tot dins la revista hi podria haver una agenda de les activitats de les que es te informació, de fet en surt un cartell d'una. El calendari d'activitats de VDB, i supòs que la d'altres associacions, sí el te la Fundació. Segur que valdria la pena donar ressò al manco de les activitats obertes al públic.

Bé, una anècdota. El que importa és el tema, la inserció laboral.

No és que tengui moltes coses a dir, o més ben dit, moltes ganes de pensar i escriure, ja que només el títol dona per molt: Treballar amb igualtat de condicions per a la plena integració.

Personalment en tenc dubtes de sí no complicam més del necessari la vida a aquestes persones que intentam integrar. Pot ser què, com generalment es parla en general però a la pràctica el que veig és personal, no sempre sé quadrar la intencionalitat global amb l'interès i possibilitats individual.Però ja m'està bé que hi hagi programes i que tengui els meus dubtes.

El que no he entès gens és que es parla només, crec, des d'una perspectiva parcial. Surt el que fa la Fundació. Normal. És qui edita la revista i a més treballa amb diferents programes sobre aquesta temàtica. També surt, i no sé ben bé el perquè, el moviment associatiu Coordinadora-Federació Balear de Persones amb Discapacitat. Desconec que fa a Menorca aquest moviment tot i que hi ha diverses associacions que també ho son de la Fundació. VDB també en va ser membre d'aquesta associació, però no va anar bé. Però, per tornar al tema, he trobat a faltar una referència a una associació de Menorca, he trobat a faltar un comentari a una part de les possibilitats que hi ha a Menorca per a la inserció laboral. He trobat a faltar alguna comentari sobre l'entitat més veterana amb treball amb persones amb discapacitat de Menorca.

No sé quin és el motiu. Potser algú pensa que si no se'n parla, no existeix. Esper anar equivocat. La Fundació i Asinpros estan condemnades a fer feina plegats. S'han d'entendre. I cap ha de voler estar per damunt de l'altra. Aquesta no és la guerra. Asinpros és una entitat privada i farà el que cregui convenient. La Fundació no pot entrar en aquest joc.

2 d’abril del 2009

Organs de govern

He tingut l'ocasió de llegir un document de feina sobre les funcions d'un patronat i de la direcció general d'una fundació que m'ha fet pensar ja què, en algunes parts, em veia com en un mirall.
Pot ser no estaria malament el penjar el dit document en un lloc accessible per als possibles interessants. Per la meva part exposaré el que m'ha fet pensar.

En un apartat parla dels patronats tipus. Normalment quan és així podem trobar-nos en opcions mixtes i crec que és el cas. Per una part parla del patronat representatiu, on els seus membres ho son representant una zona d'influència de la fundació. El considera poc involucrat, se'l consulta poc i és encara menys informat. Per altra part hi ha el patronat líder, integrat per persones involucrades en la marxa de la fundació amb un equip de professionals per a l'activitat diària. Aquest seria el perfil d'un patronat d'una fundació madura.

El que és clar és que la Fundació te un patronat representatiu ja que el conformen membres de totes les organitzacions que s'han integrat a la mateixa però, a la vegada, al manco amb una part, estan involucrades en la marxa de la fundació marcant el rumb i vetllant pel compliment dels objectius fundacionals.

Personalment i per les informacions que he anat replegant des de comentaris fins amb la participació en reunions de treball crec que hi ha diverses qüestions a millorar. Tot i que aquest document pot oferir llum, n'hi ha d'altres que no els tracta.

En primer lloc el patronat és representatiu ja que els seus patrons o son per elecció de cadascuna de les entitats que en formen part. Això vol dir que el patró representa a l'entitat i açò també pot voler dir que aquest patró pot voler tenir a aquesta entitat implicada en la fundació. Fins hores d'ara açò no s'ha entès. El patronat funciona -opinió personal- com si no tinguessin res a veure amb les entitats que en formen part. Quan es demana informació pareix que tot son problemes. La informació, sí és el cas, es donarà quan el patronat tengui pres l'acord. No sé quin problema hi ha en que tot pugui ser públic. Consta en acta que quan un patró vulgui una informació la demanarà per escrit i que, l'òrgan executiu, decidirà si se'l dona o no (?). Desconec si ja funciona de manera diferent.

Vull dir que quan una entitat és de segon nivell -entitat d'entitats- i volem que aquestes s'impliquin, l'estructura, la gestió de la informació, etc. ha de ser àgil i transparent.

Potser que en els primers moments, quan s'obren tots els fronts, aquesta manera de funcionar sembli que retarda les coses, però, aquest perill queda àmpliament superat per la implicació de les entitats com a tals en la gestió i futur de la mateixa. -No vull pensar que a algú, açò no l'interessa-.

També not a faltar els sistemes de participació sobre moltes qüestions. Plans estratègics, comissions de treball, etc. De fet, quan VDB va aprovar la seva integració a la FUN em va nomenar representant a la comissió assessora. Ja fa d'açò uns quant anys. Mai he tingut una convocatòria a aquesta o altre comissió. Per cert que hi ha que cercar una altra persona per aquest afer.

Sí no ho tenc mal entès, hi ha alguna comissió que s'ha reunit alguna vegada, pens que la de barreres arquitectòniques, no és segur. No sé qui la forma. No he vist mai una convocatòria. No sé qui hi participa ni per a que. He de dir que fins no fa molt de temps n'era una de les persones que rebia els correus electrònics de VDB i per tant n'estava al dia de moltes coses. Vull dir amb aquest exemple que crec que s'han d'obrir les portes a la societat. Que una fundació pública necessita ser més transparent tant per que fa a la participació com a la informació.

Possiblement no tots els membres del patronat, ni les entitats, tenen interès en ser més, en fer més, però açò ha de ser voluntat d'elles. El que s'ha d'afavorir és que puguin ser i estar.

És clar que per dur endavant un projecte d'aquest es necessita d'un bon equip de professionals. També em sembla correcte el que diu el document de que han de ser persones diferents qui liderin el patronat i la gestió, però que hi ha d'haver una gran coordinació. No tenc clar que açò passi, al manco prou.

Com anècdota, quan la FUN va convocar les places pels coordinadors d'àrea, vaig demanar les condicions econòmiques per a saber -qui sap- si podia interessar, per jo o per altres. No me la van donar! Ho havia demanat per correu electrònic i la petició no era oficial!!

17 de març del 2009

Xerrem de petanca

Fa dies que esperava veure noticies sobre petanca però, he de dir, les que han arribat no eren les esperades. Així aprofitaré per fer un tomb sobre aquest esport.

En primer lloc he de dir que quan es va presentar l'esborrany del calendari d'activitats del Club Vidalba una de les coses que em va cridar l'atenció era que hi constaven tres o quatre competicions específiques de petanca, cosa que no em sembla malament. En aquest cas vaig apuntar només qui els organitzaria. Bé, la cosa va quedar així. Ara però, ja som a mitjan mes de març i no he tingut informació de la convocatòria del campionat de Menorca de petanca adaptada. No sé com ha quedat al final. No sé si es pensa fer. Per les dates comença a ser un poc tart per a no tenir el calendari d'inscripcions i de competició. Pot ser no cal fer aquesta competició, jo pens que sí. I les altres, també passarà el temps sense que ningú digui res?


La informació rebuda és del campionat de les illes Balears a celebrar a Eivissa el proper dia 25 d'abril. Està previst que es faixi en un dia, arribada dels esportistes a les 9 hores i lliurament de premis a les 18h. La competició es desenvoluparà en dues categories. de Menorca poden participar fins a 6 tripletes en cada categoria. Anem per parts.

En primer lloc crec que hi ha una mala valoració del lloc elegit. He entrat a la pàgina d'una companya que opera entre les illes i no he trobat prou informació dels vols. Puc dir, per experiència, que en el mes de gener, per arribar a Eivissa havíem de sortir amb el vol de les 7 del matí (el que significa a les 6 ser a l'aeroport, i per tant aixecar-se sobre les 5.15), per a les 8,40 sortir de Mallorca. Ho sigui que podíem ser a les pistes, més o manco, a les 9.30. Per la tornada el vol sortia a les 17.55 (o sigui a les 17, a l'aeroport), per tornar a Menorca sobre les 20. És un dia pesat i estones, mal de passar. No sé si han baratat els horaris, potser ja que ja serà primavera.

En segon lloc de Menorca es podrien desplaçar més de quaranta persones més un centenar de Mallorca. No sé sí és per exigència de l'activitat esportiva o és que el Govern Balear es fa càrrec dels bitllets i així és còmode inflar els números. Potser, amb una competició més acurada i a Mallorca podríem fer altres activitats -crec que no hi ha campionat de Balears d'atletisme, per exemple- i donar sortida a altres esports.

La competició es fa en dues categories per tripletes. El campions de la primera categoria podran participar al campionat d'Espanya. No sé per què, la segona categoria no es fa amb els mateixos paràmetres de la federació espanyola, o sigui dupletes, i que també els campions puguin participar-hi. No sé quan es van prendre aquestes dessicions però per jo no son del tot acertades.

Per cert, en el calendari de la FEDDI no especifica el sistema de competició del campionat d'Espanya de petanca, només parla de les categories. No sé si el tema de partides a 12 minuts s'haurà canviat com vam proposar.

Fins abans del dia 30 d'abril es poden fer sol·licituds d'esdeveniments esportius de la FEDDI per 2010. El de petanca es convoca entre setembre-octubre, unes 200 persones. La col·laboració mínima exigida és del 25% del pressupost. Menorca ho ha de sol·licitar?


El darrer. La petanca adaptada no ha arrelat a les illes veïnes. Aquí, a Menorca, també ha perdut un poc de força. Pot ser perquè hi ha més activitats d'oci i per tan repartim més el temps. Pot ser ja ha complert el seu cicle? No ho sé. Sí sé que quan es parla de persones amb discapacitat sempre surt el tema de la integració. Bé, aquesta era una activitat amb que hi havia força sociabilització, al manco els anys en que van participar-hi persones aliens al mon de la discapacitat. Tal vegada s'hauria d'analitzar per a saber que ha passat, que interessa fer i cap a on partir.

Tindrem debat?

27 de febrer del 2009

Calendari d'activitats esportives

No deix de demanar-me el perquè de moltes coses. I no sé el perquè és així però, ho és. I és clar, tenc coses a dir. El problema ve quan en tost de dir-ho s'ha d'escriure. Hi ha que dir també, que vist el ressò que ha tingut aquest bloc, no sé si serveix de gaire. Bé, mentre per a jo no sigui massa dur, insistiré.

He mirat el calendari d'activitats que es presentarà a la propera assemblea de VDB així com també el Federació Balear. No ho he fet al de la FEDDI. D'una primera lectura m'han sortit bastants dubtes.

S'ha de dir, perquè es pugui entendre, que per participar a la FEDDI, o sigui als campionats d'Espanya, no cal competició prèvia. Un club si apunta i ja està.

Amb la Federació Balear hi ha un intent de que aquesta hi envii representants segons la classificació dels campionats de Balears. Però mirant els campionats, no es celebren campionats de totes les modalitats esportives. No sé com, quan, qui ho decideix. Tampoc no sé com es valora el lloc de celebració.

Per exemple hi ha el campionat de petanca a Eivissa. Sortida i tornada el mateix dia! Açò implica a les sis del matí ser a l'aeroport per agafar dos vols. A les 10h, quan comença la competició un ja només és mitja persona!

No hi ha campionat de Balears d'atletisme !?

Després, quan hi ha participació en els jocs d'Especials Olímpics, com que aquest no son pròpiament de la federació, només tenim plaça quan els va bé als de FEAPS. Pot ser la Fundació hauria de jugar un paper i ser el contacte d'aquesta organització a Menorca.

Bé, mirant els calendaris m'han quedat molts dubtes. No sé si algú te res a dir.