Límits

En Mateu m'ha fet arribar un d'aquells videos que corren per Internet que o bé et posen els pels de punta o bé, et treuen les llàgrimes o bé, et planteges el perquè de tot plegat. Ja l'havia vist però m'ha tornat impactar. Vos deix el vincle per si algú no l'ha vist. ( http://mail.google.com/mail/?ui=2&ik=12dd39da30&view=att&th=120b5fd70b1fad9f&attid=0.1&disp=attd&zw )

També, ahir, sortia una noticia al diari Menorca sobre la supervivència d'Asinpros i de l'incompliment de compromisos per part de l'Administració insular. Ve a dir que des de la constitució de la Fundació per a l'atenció de persones amb discapacitat, que Asinpros no va voler entrar a formar part, està tenint falta de col·laboració per part del CIM en quan a la derivació d'usuaris, de rescissió de contractes amb el centre especial de treball Cap de Llevant, en el lliurament de subvencions.. i que el conjunt fa perillar la continuïtat de l'entitat.

No tenc prou informació ni som ningú per emetre cap judici però vull aportar, amb el que sé, la meva opinió. Personalment crec que Asinpros havia d'haver entrat en la Fundació. Hi ho crec amb tots els peros del món. I crec què, sí ho hagués fet, alguna cosa seria diferent.

El procés de constitució de la Fundació va ser laboriós. Hi vaig participar, com a membre de VDB, en totes les reunions que ens van convidar manco a una. A la propera, en arribar, vaig tenir al manco fins a tres comentaris que més o manco serien així: "la reunió passada la vam acabar molt prest.." Era com una crida a que es faci la Fundació, acabem amb aquest rollo i a casa. Però jo volia saber el perquè de les coses i, a més, estava clar que no totes les postures eren les mateixes. Ajuntar esforços és important, però no de qualsevol manera ni en qualsevol condició. Crec que Asinpros no va veure clar la segona part de l'anterior frase. Jo tampoc.

De fet, mentre es produïa el debat vaig comentar alguna vegada -en petit comitè, clar- que tenia una sensació de que havia llegit el que estava passant a través d'Asimov. Sí, havia llegit Fundación, una novel·la futurista en que la necessitat fa que les comunitats s'ajuntin per a aconseguir un futur més estable. El que passa, com tenc la impressió -que segur no és així-, és que la següent novel·la va ser "Fundación e imperio". Ho sigui, que des d'una estructura teòricament correcte la praxis la reconverteix en un problema a la participació, a la llibertat d'opinió, a.. Com és normal, no va acabar aquí la saga. "Los límites de la Fundación" acabaria però, aquesta valoració. No hi ha límits! Tot és Fundació.

La Fundació pot treballar de moltes maneres, de la que en trii en sortirà un resultat, una manera de fer, però de possibilitats, n'hi ha tantes com es vulgui. Des de VDB vam discutir molt el conveni d'adhesió -que de fet no havia aprovat ningú-. Quan ens el van passar ja l'havien signat un parell d'entitats i aquest era, crec recordar, el punt més fort per a la seva defensa. De tot el que vam dir, res va ser escoltat. Ho ets o no ets. VDB va tardar més d'un any en signar aquest conveni d'adhesió. Entenc però, i molt, que Asinpros tengui molts més dubtes.

Per acabar un exemple. VDB i CIM signaven des de fa uns quants anys un conveni per a la promoció de l'esport adaptat. Es suposa que funcionava ja que es repetia any rera any. Enguany no es signa. El conveni el signara el CIM i la Fundació. La Fundació no s'ha reunit cap vegada amb VDB per explicar el perquè s'ha de fer així, per què és millor fer-ho així -el CIM tampoc-. Al final, tot serà igual (?), diuen -esper que sí-. Però l'esforç que ha significat que es faci d'aquesta manera no ha estat gratuït. No sé quantes reunions s'han fet però sí que unes quantes i des de fa al manco un any. Un esforç que es podria haver dedicat a altres tasques sobre tot, si al final no hi ha d'haver cap diferència.

De vegades am deman, com diuen les males llengües, sí es ver que la Fundació ja ha costat el canvi de càrrec a un polític.