Estatuts FUN

Aquests dies he tingut el no gust de llegir un esborrany, possiblement el primer, de la proposta de nous estatuts de la Fundació per (a l'atenció) a les persones amb discapacitat. I dic no gust perquè us assegur que hi ha infinitat de coses més divertides per fer; però m'ho han demanat i, encara que jo ja torni de molts d'aquests temes, no he sabut dir que no.

La frase “tu diu totes les bajanades que vulguis que, potser, alguna ens servirà”; em te captivat perquè no em tall de res.

He de dir que les impressions que n'he tret ho son pel que em passa pel cap en una primera lectura. Tampoc n'estic disposat a molt més! No és per tan ni un estudi  ni un informe. Son simplement açò, les sensacions que m'han vingut al cap mentre o llegia.

Desconec els temes legals, els administratius, moltes coses de la organització i tots els mots i temes que vulgueu afegir, coses que poden fer que algun, varis o tots els comentaris, només siguin una pèrdua de temps. És el que és, i si algú segueix llegint, va per compte d'ell.

De fet, també desconec quantes persones han llegit o llegiran aquesta proposta d'estatuts ni tampoc si algú prepara algun comentari. Desconec el procediment i el calendari per la seva aprovació. Sí d'aquest esborrany en sortirà algun altre o aquest és el definitiu. O sigui, no sé res de res.

També esper que aquests comentaris, trets aquí a nivell personal, no perjudiquin a qui, de bona fe, m'ha demanat que els hi faci. Som jo qui m'accedesc en fer públiques, dins l'àmbit d'aquest blog, aquestes opinions.

Hi ha comentaris específics, preguntes, dubtes.. a diferents articles, de fet a uns quants, però que crec que no som motiu d'aquest escrit. Sí algú n'està interessat només els ha de demanar a VDB, ells decidiran la conveniència o no de lliurar-los.

Anem idò en matèria.

Les entitats, amb estatuts democràtics, per descomptat, poden ser tildades de presidencialistes, participatives, burocràtiques... i un caramull més d'adjectius. Sí amb una paraula hagués de definir aquests estatuts diria que son gerencionalistes. Ho sigui que tot passa per la figura del gerent. De fet hi ha un capítol sencer a la gerència i direcció tècnica. He de dir per si algú no ho sap, que avui per avui, la FUN no te gerent. No sé que deu voler dir açò, hi deu haver algú etiquetat?

Tampoc vull que hi hagi malts entesos. Jo crec amb la figura del gerent, i crec que aquest ha de ser la ma executora i assessora de la FUN i, sobretot, de la presidència. Anem a desgranar idò un poc més el perquè he tingut les sensacions que he tingut.

Com sempre vaig en els meus comentaris aniré de can Betlo a can Catetlo, però no ho se fer d'altre manera. Disculpes per endavant.

La FUN és formada per administracions públiques, el CIM i tots els ajuntaments de Menorca, per una banda, i per l'altre les entitats privades que treballen algun aspecte, o molts, en l'atenció a les persones amb discapacitat que s'hagin adherit. Cada grup te el mateix pes que l'altre. Un patró per a cada ajuntament, cinc pel CIM i un per a cada entitat. Ho sigui que el primer grup te 13 vots al ple i el segon grup també. El que passà és que les entitats son més de 13 i per tan el vot de cada patró és menor d'1. Per estatuts, la persona que ostenta la presidència del CIM també ho fa de la FUN. El president de la FUN, en cas d'absència és substituït per vicepresident primer, que no del CIM, sinó de la FUN que és la persona que ocupa la conselleria competent en la matèria en qüestió al CIM.
Ho sigui, la fundació no elegeix ni el president ni el vicepresident primer, aquests venen donats per les persones que ocupen el carreg determinat al govern del CIM. Motiu, bé, el CIM és l'administració competent i la que aporta més recursos. Aquest tema no presenta discussions però ajudarà a entendre algunes de les consideracions.

Els estatuts venen a dir que els patrons s'elegeixen per quatre anys (?), essent reelegibles quantes vegades es consideri, i que, sí un patró, pels motius que sigui és substituït, l'entrant ho serà fins a la nova elecció.  Personalment pens que com els patrons ho son en representació d'alguna entitat, pareix seria més fàcil que sigui aquesta que marqui quan i perquè el barata. Vos imaginau en alguna administració on hi hagi una moció de censura (també podria haver-hi un canvi en la presidència d'alguna entitat) i que aquesta administració no pugui baratar el seu representant? Hi ha una contradicció amb l'article que indica qui son els representants del CIM, ja que si ho son per càrrec, en baratar la persona, també ha de baratar el patró. En un altre article, per també embullar-ho, parla de la possibilitat de que si una persona és patró per un carreg, que el pugui substituir el seu substitut! Ho sigui, que si ho feim al peu de la lletra, el president de la FUN no serà substituït pel vicepresident de la FUN, sinó que ho seria del CIM, que en aquest cas no és de la FUN. Un poc rocambolesc!

Bé, hem dit tot açò per arribar aquí. El gerent no acaba quan hi ha un canvi. Per baratar el gerent es necessita el vot del 75% (no sé si dels patrons, persona = vot, o percentual -el 75% segons el valor del vot de cada grup ). Podria passar que el gerent i la presidència fossin enemics! Seria divertit. Un canvi de govern, per eleccions o per moció de censura, al CIM, podria baratar moltes coses enfront de la FUN però no així, possiblement, la figura del gerent. No sé, tot i que crec que és bo hi hagi un ampli acord, no crec sigui bo que la gerència i la presidència puguin no tenir “filing”.

Aquest 75% pareix com un intent de blindatge.

També és podria dir el mateix, el que pareix un intent de blindatge, quan s'en fa una descripció tan acurada de totes les funcions de la mateixa. Com si després pugui dir “açò ho diuen els estatuts!”. Més tenint en conte que d'altres qüestions no s'en parla gaire.

Una altra cosa és la categoria de la gerència. Per una part es diu que haurà de tenir un perfil professional adient, però sense especificar. Amb tantes coses que diu i aquí, res de res. Però si diu que en cas que aquesta persona sigui empleat públic, serà assimilat al rang d'alt càrrec a efectes concrets. Els alts càrrecs, si no ho record malament, o bé son personal de confiança i perden el seu estatus quan cessa qui els ha nomenat, o, sí son funcionaris, cessen en nomenar-se el substitut. En aquest casos, son sempre del grup A (titulats superiors). Potser sí ha de fer tantes coses com diuen els estatuts, també hauria de definir un poc més que significa “perfil professional adient”.

En aquest moment la FUN te tres àrees tècniques. La econòmica, la tècnica en l'àrea dels serveis a les persones amb discapacitat, i l'àrea de les entitats. Tot i que tota estructura ha de poder ser discutible per adaptar-se als nous moments, amb aquesta estructura la gerència no ho ha de menester fer tot, ha de coordinar que es faci.

Així i com exemples, en la proposta d'estatuts, la gerència ha de “dirigir els programes i projectes..” quan ja hi ha responsables (director tècnic, responsable de centre..); “dirigir i participar en els processos selectius per ocupar les direccions d'àrea..i proposar-ne les persones candidates”; “.. aprovar i fer complir les normes..”; “..rescindir relacions laborals;.. acordar les sancions,..”; mantenir les relacions amb els òrgans de representació del personal.

Bé, un Magguiver de l'organització. Jo m'ho menj tot i després ja passaré comptes a la Junta Directiva i al Patronat. Des del meu simple punt de vista, un gra massa.

En tot, als que conformen la FUN no tenen gaires complicacions. Tot els hi fan. No hi ha que passar cap pena que ja vetlen per nosaltres. Un parell de reunions a l'any i ja està. I si vols implicar-te més, si vols participar, si vols tenir més informació, si vols criticar, si vols fer un seguiment d'algun -o de tots- els serveis.. de tot açò, els estatuts no en diuen res.

Dit açò, no tenc clar si les administracions, els ajuntaments en aquest cas, i les entitats, en general, els preocupa molt el tema o ja els hi va bé així.

Seguesc pensant en que la responsabilitat ha de recaure més amb els representants. En tot cas, la gerència ha de ser al costat de cadascuns dels membres i, si es considera, suplir les seves mancances, però no que tot el pes de la FUN recaigui a sobre d'ell. És important mantenir viva la participació de tots els elements. (Podríem extrapolar el que passaria dins una administració amb aquesta organització de manera que les persones elegides només participin al plens)